El TS diu “No” al reemborsament dels aliments pel progenitor abans de la declaració de paternitat

El passat 29 i 30 de Setembre de 2016 el Tribunal Suprem va dictar dues sentències (573/2016 i 574/2016) on va resoldre el problema jurídic de si, una vegada declarada la paternitat, la mare podria reclamar els aliments de forma retroactiva.

El Tribunal Suprem, a la sentència reconeix que és obligació del pare i de la mare de prestar aliments als fills menors d’edat des del mateix naixement del fill. No obstant, quan la matèria de discussió són els aliments s’estableix que aquests només seran exigibles des del moment en que s’interposa la demanda. Partint d’aquesta base, el Tribunal Suprem entén que la mare no tindrà dret a l’acció de reemborsament contra el pare per reclamar-li els aliments.
A la vegada, a la sentència el Tribunal Suprem reconeix que la filiació produeix els seus efectes des del moment en que té lloc i que la seva determinació té efectes retroactius. Tan cert és això com que perquè es produeixi la retroactivitat aquesta ha de ser compatible amb la naturalesa d’aquests efectes i la llei no disposi el contrari, tal com diu l’article 112 del Codi Civil.

I si parlem de matèria alimentària la llei hi ha establert una excepció. Concretament a l’article 148 del Codi Civil on estableix que tot i existir la obligació de donar aliments des del naixement de la persona, aquests s’abonaran des de la data de la demanda en la que es reclamin, en els casos de falta de paternitat reconeguda.
A l’any 2014, el Tribunal Constitucional ja va considerar aquesta qüestió degut a una qüestió d’inconstitucionalitat per una contradicció de l’article abans mencionat amb l’article 39 de la Constitució. El TC entenia que la retroactivitat dels aliments facilitaria el rescabalament del progenitor que va complir amb les seves obligacions. Tot i això, va considerar que l’article 39.3 CE el que protegeix és l’assistència del menor i aquest aspecte ja va ser cobert en el seu moment per la mare. Per tant, es va interpretar que el que la Constitució protegeix és únicament l’assistència al menor i no quin progenitor l’efectua i les possibles responsabilitats que se’n puguin derivar posteriorment. Entén, també, que aquesta limitació de la retroactivitat en matèria d’aliments és proporcionada per evitar una situació d’inseguretat jurídica.

Vista la sentència, se’ns planteja el dubte de si s’hauria de canviar la llei per preveure i evitar el supòsit de que un pare, de forma intencionada, retardi la declaració de paternitat per no haver de fer front a la reclamació d’aliments. El debat està servit.

Josep Prat Riuró
Advocat
PRAT SÀBAT ADVOCATS