Vols canviar el teu nom al català?

L’article 19.1 de la Llei 1/1998 de política lingüística va reconèixer el dret a l’ús de la forma normativament correcta del nom i cognoms, i a incloure la conjunció “i” entre els cognoms.

Amb el temps transcorregut des de la promulgació d’aquesta Llei, és probable que siguin poques les persones que no hagin posat el seu nom en català en el Registre Civil, i per extensió al DNI, si aquesta era la seva voluntat. Així i tot, el tràmit és senzill, sol·licitant-lo al Registre Civil.
Una qüestió interessant és si es poden inscriure els hipocorístics, és a dir, la forma abreviada del nom (per exemple, Toni per Antoni, Pep per Josep, etc…). Tradicionalment això no estava permès, tot i que en l’actualitat es permet la inscripció de qualsevol nom (inclosos els hipocorístics o noms de fantasia), fins a un màxim de dos. S’exceptuen els pejoratius i els que puguin produir confusió respecte del sexe del nadó. Ara bé, això es refereix al supòsit d’inscriure el nom d’un nadó. Si es volgués inscriure el nom en la forma reduïda o hipocorístic, seria necessari un expedient administratiu, com també si es volgués fer un canvi del nom inscrit en el Registre per l’utilitzat habitualment (com, per exemple, una persona que figuri inscrita com a Anna, però a la que tothom anomena Clara, i vulgui evitar aquesta confusió).

En quant a la normalització dels cognoms, consisteix en corregir els cognoms catalans que figurin inscrits en una forma que no s’ajusta a la normativa ortogràfica actual (per exemple, Farré per Ferrer, Roselló per Rosselló, etc…).Els motius pels quals es produeix aquesta situació poden ser variats, com haver-se utilitzat una ortografia tradicional que ara ja no és normativa o haver-se aplicat normes ortogràfiques castellanes en la inscripció dels cognoms. Aquest canvi es pot també sol·licitar al Registre Civil, tot i que és necessari aportar un certificat que acrediti que la forma que es sol·licita inscriure sigui correcta des d’un punt de vista lingüístic. En el cas català, aquest certificat s’emet per l’Institut d’Estudis Catalans.

Cosa diferent és l’adaptació al català de cognoms que no siguin d’origen català (com Ferrandis per Fernández), la traducció del cognom al català (Pont per Puente), o bé el canvi d’un cognom per un altre diferent. En aquests casos s’exigeix també un expedient administratiu, sotmès a la normativa del Registre Civil. Per aquest motiu, s’exigeix amb caràcter general que el sol·licitant ha d’usar i ser conegut per aquest cognom; els cognoms han de pertànyer legítimament a la persona interessada, i, finalment, que els cognoms que resultin del canvi han de ser un de la línia paterna i l’altre de la materna, no podent venir d’una sola línia.

Finalment, si el que voleu és tenir una “i” entre els dos cognoms, és suficient manifestar-ho a l’encarregat del Registre Civil.

Es tracta fonamentalment d’un tema en que cadascú ha de decidir la seva opció en llibertat, d’acord amb la seva situació i sensibilitat. Faig aquest aclariment per si algú em pregunta, desprès d’això, perquè no he normalitzat el meu cognom!

Miquel Garcias Miquel