Moltes vegades hem sentit que tot allò que es troba a dins del mar no pertany a ningú i que per tant ens ho podem quedar passant així a ser de la nostra propietat, però això no és del tot cert.
Primerament la troballa s’ha de diferenciar de figures semblants com la extradició o la recuperació de béns naufragats o enfonsats ja que tenen una regulació diferent. La primera és una trobada casual o fortuïta d’objectes dins el mar o llençats a la costa, mentre que la segona tracta més de recuperar objectes ja perduts en el mar com aeronaus, mercaderies o les seves restes.
La Llei 14/2014 de Navegació Marítima ens menciona que tota troballa de béns abandonats a les aigües o a les seves costes, a menys que siguin productes del mateix mar o de les aigües navegables, serà considerada com un salvament. Per tant, la troballa ja no ens apareix com una institució independent sinó que és una modalitat de salvament, i això ens permet poder delimitar aquesta figura amb d’altres semblants com és la extradició que hem mencionat anteriorment.
Fent referència a la troballa, és possible que durant la navegació o des de la costa es trobin béns desposseïts i que no tinguem coneixença de qui és el seu propietari, en aquests casos no ens podem quedar el bé i fer-lo nostre, sinó que estem obligats a comunicar-ho a l’Armada (Exèrcit) en el primer port d’escala. Per què? Doncs en aquest àmbit l’Armada inicia un expedient a fi d’esbrinar el legítim propietari, tot i això, el salvador del bé de mentre podrà retenir els béns que ha trobat adoptant així les mesures per la seva adequada conservació.
Si es localitza el propietari, l’òrgan competent de l’Armada procedirà a notificar la seva identitat al salvador, assistint al propietari la obligació d’acceptar l’entrega dels béns quan així ho demani el salvador i sigui raonable. El salvador tindrà dret a retenir els béns salvats sota el seu control, en el port o en el lloc on s’hagin dut després de finalitzar les operacions de salvament mentre no es constitueixi al seu favor una garantia suficient per l’import del premi que es reclami, sense perjudici de les accions que li correspongui per rescabalar les despeses de conservació i per obtenir el preu que pel salvament procedeixi.
En cas que el propietari no es localitzi en el termini de sis mesos des del inici de l’expedient, l’Armada efectuarà una taxació dels béns salvats. Si aquest valor no excedeix de 3.000 euros el salvador podrà fer seus els béns una vegada hagi pagat les despeses de l’expedient. En cas que la quantia superi els 3.000 euros es vendran els béns en subhasta pública, sent pel salvador una vegada pagades les despeses de l’expedient, a més d’aquest import, un terç de la part del preu obtingut que excedeixi de 3.000 euros més les despeses en que s’hagi incorregut. Si encara quedessin diners, s’ingressaran al Tresor Públic.
Si aquestes operacions de salvament produeixen un resultat útil atorguen un dret a premi a favor dels salvadors que no pot superar el valor dels béns salvats, ja que el pagament es calcula en proporció als valors dels respectius béns salvats.
Tot això s’entén sense perjudici del que es disposa pels béns de comerç prohibit o restringit ja que en aquest cas l’Armada procedirà a donar a aquests béns el destí que correspongui conforme les legislacions aplicables en cada cas.
Josep PRAT RIURÓ
Advocat

PRAT SÀBAT ADVOCATS