Entrevista a Josep Maria Prat, President de Prat Sàbat Advocats

”El testament és una cosa viva i cada època de la vida pot canviar”

Una herència pot canviar les relacions familiars?

“El que heredes has de donar les gràcies que han pensat en tu i et deixen alguna cosa. El que passa és que és molt complicat perquè molta gent no ho entèn i té més tendència a queixar-se que no sé agraïda.”

I tenen drets els pares a desheretar els seus fills?

“Si els fills o les filles no s’han portat bé amb els pares, sí. Això ja està previst en el Codi Civil de Catalunya, l’article 451-17, que diu això precisament: ‘es pot desheretar sempre hi quan es reuneixin les condicions que diu l’article’. I són les causes d’indignitat, la derogació d’aliments del taxador, el maltractament greu del taxador al seu cònjuge o convivent… Però això també és un aspecte complicat perquè aquests casos s’han de demostrar després.”

La falta de contacte pot deixar un fill sense herència?

“Si és per culpa del fill o filla, sí. S’han de reunir els requisits que exposa el Codi Civil de Catalunya però indiscutiblement es pot treure la legitima i desheretar aquella persona.”

L’herència legítima, que a Catalunya és del 25% (a Espanya és del 33%), és obligatòria?

“La legítima és obligatòria. És la part de l’herència del difunt que don el dret, per tant, és així. El que passa és que depèn de quins territoris els percentatges poden ser diferents i cada autonomia es regeix en funció de la seva regulació, com és el cas de Catalunya. I el dret comú és el que no té la regulació autonòmica i, per tant, s’aplica l’establert.”

Cada vegada hi ha més herències que s’atorguen en vida?

“Això succeeix tot i que el que es fa ara és el pacte successori: es posen d’acord els pares i els fills i se’ls diu “el dia que em mori tindràs dret a això’. Això ve regulat pel Codi Civil de Catalunya i s’inscriu en el registre de la propietat i després ja no es pot canviar si no hi ha un mutu acord entre pares i fills.”

La legislació actual és massa proteccionista dels hereus?

“Cada persona és lliure de donar a qui vulgui. Si els fills no s’han portat bé amb els pares… però també pot ser a la inversa: dels fills a pares. Si la persona que mor no té descendència, la legitima després pot passar tant de pares a fills com de fills a pares si són vius.”

Vostè que té experiència en aquests casos i coneix molt bé la legislació, quin és el consell que li agrada donar?

“Tothom hauria de conèixer aquests temes. El que passa és que a vegades el testament no és gust dels hereus però bé, amb això nosaltres, no hi podem fer res. Les persones que fan el testament donen  n el que ells consideren que han de donar. I això és molt relatiu. Moltes vegades veus testaments que s’han manipulat perquè s’han fet vui dies abans de mort i penses ‘que dius home… no hi ha dret!’. Però si el notari diu que aquella persona és capaç de fer testament no hi ha res a fer.”

Es poden impugnar aquests casos?

“Sí, no obstant això són molt complicats.”

Sap quantes herències pot haver arribat a fer durant els anys de professió?

“Moltes, moltes! S’ha de tenir en compte que les herències poden dur molt d’embolic i moltes vegades no és el problema de pares a fills o filles, és un problema perquè també si afegeixen els nouvinguts o nouvingudes a cada família. I després aquí és quan comencen tots els maldecaps. Hi un percentatge molt elevat d’aquests casos.”

Té la seva lògica.

“És molt complicat, no és gens fàcil. Cada família és un món i quantes més persones, més complicat es fa. Cal dir que el testament és una cosa viva i cada època de la vida pot canviar. És molt diferent quan un fa el testament quan té trenta anys o quan en té quaranta o als cinquanta o als vuitanta…”

I quin consell li agrada donar als seus clients?

“D’entrada fer el testament, sempre ho he dit. I preveure el que es vol fer i com es vol fer. Perquè moltes vegades es pot parlar amb els fills però això també té els seus pros i contres. I si es vol fer un pacte successori s’ha de parlar amb els fills els agradi o no els agradi perquè el més complicat de tot és tenir a tothom content. I quan hi ha embolics, els advocats estem per posar-hi pau per molt que, a vegades, costi.”