L’impagament de l’IBI pot ser motiu de la resolució del contracte d’arrendament?

La Llei d’Arrendaments Urbans és molt clara quan disposa en el seu article 27.2.a: que l’arrendador podrà resoldre el contracte quan l’arrendatari deixi de pagar la renta o qualsevol altra quantitat a la que estigui obligat.

Dit això, s’ha de determinar a qui correspon pagar l’Impost sobre Béns Immobles (IBI).

Des de la perspectiva del dret administratiu, l’IBI és un impost que ha de pagar el propietari i l’Administració sempre li reclamarà el pagament a aquest. Ara bé, des de l’òptica del dret civil la qüestió és diferent i és possible que sigui l’arrendatari qui hagi d’abonar-lo, ja sigui perquè així ho estableixi la llei o perquè així s’hagi pactat en el contracte d’arrendament.

En els contractes d’arrendament anteriors al 9 de maig de 1985 la llei disposava que l’IBI l’havia d’abonar l’arrendatari, excepte que no s’hagués pactat el contrari. Actualment és a la inversa, l’IBI l’ha de pagar el propietari excepte pacte en contra, sent important destacar que perquè aquest pacte sigui vàlid és necessari que es reculli per escrit i es faci constar l’import anual de l’últim rebut d’IBI.

Per tant, si l’arrendatari té l’obligació de pagar l’IBI, ja sigui perquè la llei li imposa o perquè així es va pactar en el contracte, i no el paga quan l’arrendador li requereix de forma fefaent per fer-ho, aportant el corresponent rebut de l’impost, aquest últim estarà facultat per resoldre el contracte d’arrendament amb les conseqüències que això comporta.

Joan BLANCO GINÈS

Advocat

PRAT SÀBAT ADVOCATS

www.pratsabat.com