Presó provisional

Després de casos tan sonats com el de l’expresident del F.C. Barcelona, Sandro Rosell, s’ha obert un intens debat sobre la figura de la presó provisional i de si es fa un ús abusiu d’ella. Per això, us volem parlar una mica sobre aquesta qüestió.

En primer lloc, no ha de confondre’s la presó provisional amb la privació de llibertat inicial que duu a terme un agent de l’ordre per a investigar uns possibles fets delictius, que es coneix com a detenció preventiva.

La presó provisional és el període de temps, més o menys llarg, en què una persona sospitosa d’haver comès un il·lícit penal es troba ingressada a la presó, privada de llibertat, per ordre de l’autoritat judicial i, tot això, amb caràcter previ a la celebració del judici i al dictat de la sentència.

Perquè pugui acordar-se han d’existir, en primer lloc, un o diversos fets que presentin caràcters de delicte sancionat amb una pena de presó de dos o més anys. En segon lloc, han d’haver-hi indicis suficients per a creure responsable criminalment a la persona contra qui s’hagi de dictar l’ordre d’empresonament provisional.

Ara, no és suficient amb que es compleixin els requisits anteriors, perquè la presó provisional no pot acordar-se per a la consecució de qualsevol fi. La llei és molt clara en aquest punt i només permet a l’autoritat judicial adoptar-la quan amb ella es persegueixi evitar la reiteració delictiva, la destrucció de proves o el risc de fugida.

La determinació del risc es basarà en circumstàncies individuals, tenint-se en compte així la gravetat del delicte presumptament comès; la pena probable en cas que al sospitós se li acabi condemnant; l’edat, estat de salut, els antecedents i les circumstàncies socials i personals de la persona afectada; i el seu arrelament.

De tota manera, no cal oblidar que la presó provisional és una mesura excepcional i extraordinària, que només pot dictar-se quan no existeixin altres mesures menys oneroses amb les quals es poguessin aconseguir el mateixos objectius. Com a mesures alternatives, destaquen, per exemple, obligar la persona a presentar-se davant de l’autoritat judicial quan sigui requerida, obligar a informar periòdicament de la seva activitat, prohibir a adoptar certs comportaments –com realitzar la seva professió-, obligar a lliurar passaports o altres documents identificadors, etc.

Així mateix, la llei també fixa amb claredat els terminis màxims que pot durar la mesura de presó provisional, en funció del delicte investigat i la finalitat perseguida. En tot cas, no podrà durar més del temps imprescindible per aconseguir l’objectiu perseguit i en tant subsisteixin els motius que van justificar la seva adopció. En qualsevol moment, l’autoritat judicial pot deixar sense efecte la mesura i decretar la llibertat.

This post is also available in: Spanish