Quan procedeix un concurs de creditors?

Moltes vegades sentim dir que una empresa està en concurs de creditors. També ens sonen altres expressions, com la suspensió de pagaments o la fallida (“quiebra”). Amb això ens estem referint a una situació d’insolvència d’una persona, física o jurídica. La diferent terminologia obeeix a que antigament es diferenciaven dos procediments (la suspensió de pagaments i la fallida), que ara és objecte d’una normativa única, la Llei Concursal de 2003.

Per tant, la situació de concurs ve determinada per una situació objectiva, com és el fet que un deutor es trobi en una situació d’insolvència. Aquesta es defineix d’acord amb el seu significat comú: es troba en estat d’insolvència el deutor que no pot pagar regularment les seves obligacions exigibles. A tal efecte, és completament indiferent quina és la causa d’aquesta impossibilitat. D’aquesta manera, inclou tant el supòsit que no es pagui perquè no es té res amb que pagar ni es tindrà en el futur, com que no es pagui perquè hi ha una dificultat transitòria de tresoreria, però es disposen d’actius suficients per fer-hi front en un futur. Per tant, inclou tant una insolvència actual com la imminent, és a dir, quan el deutor prevegi que en un futur no podrà pagar els seus deutes. Tampoc és imprescindible que sigui un incompliment total, sinó que és suficient que sigui un incompliment generalitzat.

Com s’acredita aquest estat d’insolvència? Com que el concurs ho pot sol·licitar el deutor, però també qualsevol dels seus creditors, s’ha de diferenciar segons qui ho demani. En el cas del deutor, ho té fàcil demostrar-ho, ja que disposa de la documentació que pot demostrar-ho (llibres comptables, extractes bancaris, llistat de creditors, etc.). Però què passa amb els creditors, que no tenen accés a aquesta documentació? En aquest cas, ha de justificar que s’ha seguit inútilment una execució judicial o administrativa contra el deutor, quan en la mateixa s’ha acreditat que no hi ha béns lliures del deutor que siguin suficients pel pagament reclamat. Però també pot presumir-se que hi ha una situació d’insolvència quan es donin unes circumstàncies que enumera la Llei: que hagi un incompliment generalitzat de les obligacions del deutor; que existeixi un embargament generalitzat dels béns que integren el patrimoni del deutor, per execucions pendents; que s’hagi produït un alçament de béns del deutor, passant-los a un tercer, o la seva liquidació de pressa o de forma ruïnosa; o bé que s’hagin incomplert de forma generalitzada durant els tres mesos anteriors les obligacions tributàries, les de Seguretat Social, o els salaris, indemnitzacions i altres retribucions derivades de les relacions de treball.

Miquel Garcias Miquel
Advocat

PRAT SÀBAT ADVOCATS