Tipus de contracte: és el que hauria de tenir? És el contracte adient a la seva situació?

El contracte individual de treball

Contracte de treball en pràctiques i per la formació

No és el mateix un contracte de treball en pràctiques que un de formació. El primer està destinat a titulats universitaris, tècnics superiors, de grau mig de formació professional o amb un Certificat de Professionalitat, mentre que el segon està destinat a persones sense una formació oficial relacionada amb el lloc que ocupen.

El contracte en pràctiques es pot realitzar sempre i quan no hagin passat més de 5 anys de la obtenció de la teva titulació o 7 anys en cas de discapacitat reconeguda, mentre que el de formació no hi ha termini però només pot ser formalitzat en cas que tinguis entre 16 i 25 anys, sense aplicació de mínim d’edat en cas de discapacitat.

La seva duració dependrà en cada cas. Pel contracte de pràctiques, s’estableix un mínim de 6 mesos i un màxim de 2 anys però també dependrà segons el conveni, mentre que la duració mínima en el contracte de formació serà d’1 any i la màxima 3 anys. De totes maneres, cal tenir en compte sempre el conveni del sector per conèixer les condicions de manera total.

A més, la jornada també varia. En el cas de pràctiques, es pot formalitzar tant una jornada parcial com una completa, mentre que pels de formació únicament completa. A aquest últim, s’ha de dividir un 75% en treball efectiu i un 25% en formació teòrica de la disciplina que realitzi durant el primer any, on després aquests percentatges poden variar.

En relació a la retribució salarial, al contracte en pràctiques no podrà ser inferior al 60%-75% respecte el salari establert al conveni sectorial durant els dos primers anys; mentre que en contractes de formació també serà establert o bé segons el conveni col·lectiu, però en cap cas el sou podrà ser menys del  l’SMI en proporció al temps treballat.

Contracte de treball a temps parcial, fixe-discontinu i de relleu.

Contracte a temps parcial

Respecte al contracte de treball a temps parcial, hi hauran de figurar el número de hores ordinàries de treball al dia, a la setmana, al mes o a l’any contractades; així com la distribució horària i la seva concreció mensual, setmanal i diària.

Aquesta jornada es pot realitzar tant de forma partida com continuada i els treballadors no poden fer hores extraordinàries –tot i que hi hagi algunes excepcions- però sí complementàries.

A més, els treballadors a temps parcial han de tenir els mateixos drets que un treballador a temps complet, així com també la conversió de temps parcial a completa i viceversa ha de ser voluntària per part del treballador.

De la mateixa manera, en cas que existeixin vacants d’un lloc de treball, l’empresari ha de notificar-ho als treballadors en cas que aquests últims desitgin formular una conversió voluntària. I en cas que es realitzi una sol·licitud de conversió però sigui denegada, aquesta ha de ser resposta sempre per l’empresari per escrit i amb les respectives raons i argumentacions que han motivat la decisió.

Contracte fixe-discontinu

Per una altra banda, el contracte fixe-discontinu és la tipologia de contracte indefinit que es produeix quan un treballador duu a terme el seu servei de manera intermitent. Un clar exemple seria en treballs cíclics com en esports de temporada: una persona treballa en un camp de futbol i només treballa quan els partits es realitzen “a casa” i, per tant, treballa 2-3 dies al mes on sempre ha d’anar-ho dies diferents i comença també a diferents hores i sempre que les dates de començament i finalització sigui en dates certes.

Però el contracte també ha d’incorporar certes formalitats, com seria la duració estimada de l’activitat, la jornada laboral i la distribució horària de manera orientativa. Tot i així, alguns Convenis Col·lectius del sector poden establir que aquesta tipologia de contractes es consideraran de la modalitat de temps parcial.

Contracte de relleu

Els contractes de relleu són aquells que es produeixen quan un treballador és contractat per a substituir-ne un altre en situació de jubilació parcial i poden establir-se tant a jornada completa com a temps parcial.

A més, el treballador substitut pot realitzar les mateixes activitats o similars –excepte en els casos de la substitució de directius- que pertanyin al mateix grup professional.

Contracte d’interinitat

El contracte d’interinitat és un contracte de treball que s’utilitza per a contractar treballadors que substitueixin a empleats de les empreses que tenen dret al fet que es reservi el seu lloc de treball, o per a cobrir un lloc de treball durant el procés de selecció del candidat que ocuparà aquest lloc de manera definitiva. A vegades, els treballadors deixen de prestar els seus serveis a l’empresa, però tenen dret a tornar al seu lloc de treball temps després, com por exemple, treballadors que estan d’excedència laboral o de baixa laboral per incapacitat temporal, maternitat, etc.

Contracte d’obra o servei determinat

El contracte per obra o servei s’entén com al contracte de treball que defineix que un treballador està realitzant una obra o servei amb substantivitat pròpia dins l’activitat empresarial i amb duració incerta.

Aquest contracte ha de formalitzar-se per escrit i ha d’especificar l’obra o servei que durà a terme el treballador i la duració del contracte serà la del temps que s’exigeix per a finalitzar l’obra o servei establerts.

Contracte eventual per circumstàncies de la producció

El contracte eventual per circumstàncies de producció és un contracte temporal que pot concertar-se quan les circumstàncies del mercat, acumulació de tasques o excessos de comandes així ho exigissin, àdhuc tractant-se de l’activitat normal de l’empresa a diferència del contracte per a obra o servei determinat, l’objecte del qual està constituït per una activitat específica dins de l’empresa, amb autonomia i substantivitat pròpia.

La durada màxima del contracte és de 6 mesos dins d’un període de 12 mesos que per convenis col·lectius podrà ampliar-se la durada general fins a un màxim de 18 mesos dins d’un període de 12 mesos.

Els períodes de prova

És important tenir en compte la duració que se t’ha establert al contracte en relació als períodes de prova, perquè aquests estan regulats per llei.

Us expliquem la màxima duració d’aquest període de prova segons el vostre càrrec:

• Pels tècnics titulats, el període de prova no pot excedir de 6 mesos.
• Per la resta de treballadors en empreses de més de 25 treballadors aquest serà de 2 mesos.
• S’estableix un període de 3 mesos pels treballadors no titulats en empreses de menys de 25 treballadors.
• En els contractes laborals de duració determinada de temps no superior a 6 mesos, el temps màxim de prova és d’1 mes llevat de que es tingui un conveni col·lectiu.
• En cas dels contractes de pràctiques, el període de prova no pot excedir d’1 mes pels titulats de grau mig, i de 2 mesos pels de grau superior.

This post is also available in: Spanish