Tot el que hauria de saber com a treballador

El teu sou

El teu sou es troba establert en relació al conveni del sector (el pots trobar per Internet). Allà s’hi estableixen els mínims a percebre segons la teva categoria professional.

Actualment, molts treballadors no tenen consciència de la importància de la nòmina. Molts empresaris demanen uns títols i uns idiomes determinats però a la vegada contracten al treballador amb una categoria inferior a les tasques que realitza, de manera que percep menys del que li correspondria pel conveni del sector.

És per això que és important saber que si tens establert al teu contracte un salari “segons conveni” això no significa segons “el negociat amb l’empresari”, sinó segons el conveni on s’estableixen els mínims a percebre segons el sector on treballis i segons la categoria que tinguis.

Per exemple, si treballes dins el sector dels transports de mercaderies i logística a Girona i ets un enginyer llicenciat, hauries de percebre un mínim de  28.155,45€ anuals; o si et dediques al sector de la perruqueria, centres d’estètica i bellesa a Girona i estàs contractat com a especialista de perruqueria a centres d’estètica, hauries de percebre un mínim de 11.759,58€ anuals.

T’han de donar d’alta a la Seguretat Social

Si no estàs donat d’alta a la Seguretat Social, no percebràs el seu corresponent “%” en cas que et quedis a l’atur o et jubilis.

Aquest punt és bastant obvi, però sol ser oblidat o poc valorat sobretot pels joves. Succeeix sobretot en treballs de caràcter temporal. Tot el que treballes sense ser donat d’alta a la Seguretat Social són diners que no cotitzes. És a dir, que no podràs percebre la quantitat que et pertocaria en cas que en algun moment estiguessis malalt, a l’atur o quan et jubilessis perquè, legalment, serà com si “no ho haguessis treballat”.

El “finiquito” i la indemnització no són el mateix

El “finiquito” es produeix per finalització de contracte, mentre que la indemnització és per acomiadament procedent o improcedent.

Has de tenir en consideració que el “finiquito” o quitança i la indemnització no són el mateix.

La quitança és la quantitat de diners que et corresponen de vacances no gaudides o el que et deuen de pagues extra en cas que no t’ho hagin pagat abans.

La indemnització, en canvi, es produeix per finalització del contracte, si es temporal, o en cas que t’acomiadin i dependrà, sobretot de si l’acomiadament ha estat procedent o improcedent, així com també percebràs més quantitat segons la duració del teu contracte.

Has de tenir una pausa per llei

No pots tenir descans de menys d’un dia i mig; i si treballes 6 hores seguides, et pertoquen 15 minuts de descans per llei.

El primer que has de tenir en consideració és que entre el final d’una jornada i el començament del següent han de haver-hi mínim, dotze hores.

També és important que, si la teva jornada és major a sis hores seguides, el mínim de descans que has de tenir és de 15 minuts i sempre i quan estigui establert al conveni o contracte laboral, s’ha de considerar temps treballat, no es pot restar. A més, si ets un treballador menor de 18 anys, per cada 4 hores treballades hauràs de tenir un descans mínim de 30 minuts.

De la mateixa manera, tot treballador ha de tenir un descans mínim setmanal acumulable per períodes fins a 14 dies amb un dia i mig ininterromput. Com a regla general, pot ser la tarda del dissabte i el diumenge, o en el seu cas, el matí del dilluns i el diumenge. No pots tenir de descans només un dia. I en cas que siguis menor de 18 anys, els dies de descans seran mínim de dos dies ininterromputs.

De totes maneres, depenent del teu sector, pots experimentar ampliacions o reduccions de descans de jornada. Però aquest descans, en cas de ser reduït, no podrà ser inferior al que et pertocaria.

Les hores extra i les complementàries

Les hores complementaries són exclusives als contractes a temps parcial i es retribueixen igual que el sou per hora ordinari, mentre que les hores extra es poden compensar amb descans equivalent o al preu d’una hora ordinària..

Vigilem aquí. Les hores complementàries són exclusives als contractes a temps parcial i no poden ser majors al 15% de les hores ordinàries. Per exemple, si ets estudiant i fas 20h setmanals, no pots fer més de 3 hores complementàries per setmana. Ara bé, als convenis es pot establir un màxim del 60% d’hores complementàries, així que vigilem.

S’ha de tenir en compte que el numero màxim d’hores extraordinàries que es poden fer al any son 80. Ara bé, si es compensen en descans dins del quatre mesos següents a la seva realització no computen per aquest màxim. De la mateixa manera s’ha de tenir en compte que molts convenis fixen un preu de l’hora extraordinària superior a l’hora ordinària.

Si et canvien l’horari, t’han d’avisar amb antelació

No, no et poden dir un moment per l’altre que ara has d’anar a treballar.

Els canvis de jornada, horari i altres condicions laborals només es poden canviar mitjançant carta amb un preavís de 15 dies que justifiqui la mesura i si la modificació és de caràcter col·lectiu s’haurà de negociar amb els representants dels treballadors.

Les vacances s’han de fixar dos mesos abans i de mutu acord entre empresa i treballador

No és el mateix fer vacances en dies naturals que en dies laborals. I no et poden restar els dies de vacances en cas que pateixis una baixa abans d’estar “de vacances”.

I segons el conveni col·lectiu o el teu contracte, has de tenir en compte si les fas en dies naturals o laborals. En cas que les facis en dies naturals, hauràs de tenir en consideració que si les agafes, per exemple, una setmana on hi ha dos dies de festa –festes locals, provincials, nacionals, etc.- aquests dos dies et comptaran com a dies de festa. En canvi, si les fas en dies laborals, aquests dos dies no et comptarien com a dies de festa que et pertoquen.

A més, et pertoquen 30 dies naturals de vacances anuals –cada mes generes 2,5 de vacances- i aquestes s’han de pactar. Per què? Doncs perquè ni l’empresa pot imposar els dies de vacances a fer, ni al contrari. El conveni col·lectiu pot fixar determinades dates de l’any en el que no es poden fer vacances o, al contrari, determinar èpoques de realització preferent. També s’ha de tenir en compte les costums de determinades empreses que, per exemple, tanquen al mes d’agost.

I no ens oblidem d’un punt important, si pactes unes vacances però pateixes una baixa, no pots perdre aquests dies de vacances.

This post is also available in: Spanish