Causes que poden provocar la pèrdua de la pàtria potestat dels progenitors

La pàtria potestat dels progenitors envers els seus fills és un tema, molt sovint, objecte de debat, sobretot en els casos de divorci dels pares. En aquestes situacions i davant la possibilitat de que algun dels progenitors es desentenguin de la cura dels seus fills, l’altre progenitor reclama que se li retiri la pàtria potestat del menor per la desatenció mostrada.

No obstant això, tant en la legislació com en la jurisprudència es dóna molta importància a aquesta figura i, en conseqüència, s’han de complir una sèrie de requisits perquè es procedeixi a retirar-li la pàtria potestat a un dels progenitors.

El Codi Civil de Catalunya preveu una sèrie de supòsits en que si es compleixen es pot privar el progenitor de la pàtria potestat. Aquests són els següents:

– Incompliment greu o reiterat dels deures parentals per part d’un progenitor. En aquests casos, la jurisprudència és molt restrictiva i això vol dir que s’ha de justificar amb arguments evidents que aquell incompliment del deure parental és greu i que causa un perjudici al menor. En la pràctica totalitat de les sentències el que fa decidir al jutge sobre la retirada de la pàtria potestat és si aquella situació és perjudicial o beneficiosa pel menor, com no pot ser d’una altra manera.

Evidentment, i així ho preveu la llei, l’incompliment greu existeix quan el fill pateix abusos sexuals o maltractaments físics o psíquics per part d’un progenitor, o si és víctima directa o indirecta de violència familiar o masclista. En aquests casos, només caldrà provar que han existit aquestes situacions.

– Que els progenitors no manifestin interès pel menor o incompleixin el règim de relacions personals durant sis mesos. Tot i que la norma, a simple vista, pugui semblar molt clara, novament la jurisprudència ha sobreposat el manteniment de la figura de la pàtria potestat si no es pot demostrar clarament un perjudici pel menor. Així, per exemple, en una sentència on un progenitor ha estat desaparegut durant cinc anys sense tampoc pagar cap mena de pensió no se li va retirar la pàtria potestat perquè aquesta situació no representa cap perill ni perjudici pel menor.

En canvi, en casos on el progenitor ha desaparegut de la vida del menor des del seu naixement o que ni sap que ha nascut, la jurisprudència si que ha acabat retirant la pàtria potestat del progenitor.

– Finalment, la llei també preveu un supòsit d’exercici exclusiu de la potestat parental en casos en que l’altra progenitor sigui incapaç en virtut d’una sentència o tingui una impossibilitat física per exercir la potestat, com per exemple el fet d’estar complint una pena a la presó. En aquests casos, la retirada de la potestat parental és de caràcter temporal. Així doncs, el progenitor recuperarà la pàtria potestat quan deixin d’existir les condicions descrites.

En conclusió, per poder retirar la pàtria potestat d’un progenitor s’ha de certificar clarament que mantenint aquesta es perjudica d’una forma notable els interessos del menor, que és el que ha de primar en aquests procediments i decisions.

Josep Prat Riuró
Advocat

PRAT SÀBAT ADVOCATS

This post is also available in: Spanish