Com reclamar la devolució de l’IRPF de la maternitat o paternitat per internet dels anys 2014, 2015, 2016 i 2017?

L’Agència Tributària (AEAT) ha habilitat un formulari a Internet que facilita la reclamació a Hisenda.

Hisenda ha de retornar el pagat de més en l’IRPF per les prestacions de maternitat i paternitat. Aquesta devolució respon al fet que el Tribunal Suprem va declarar exemptes del pagament d’IRPF les prestacions per maternitat i paternitat percebudes de la Seguretat Social amb caràcter retroactiu per a prestacions rebudes des del 2014. Aquestes són les claus de la sentència de l’alt tribunal i els passos per a reclamar amb èxit les quantitats indegudament cobrades. Pel que fa a les anteriors, Hisenda les considera prescrites i per tant no les retorna (quatre anys de prescripció és el que aplica).

Com en tot procediment administratiu, s’ha d’iniciar un expedient de devolució d’ingressos indeguts. Avui en dia via internet és molt mes fàcil i no cal presentar-se a cap organisme de forma física (on també es pot tramitar amb cita prèvia). Per Internet, s’ha de fer la petició de la devolució mitjançant el formulari habilitat des de la tarda del 3 de desembre de 2018, pels anys 2014 i 2015 i, actualment ja, pels anys 2016 i 2017. En el formulari previst, el perceptor de la prestació haurà d’indicar els anys en què ha percebut la prestació i un número de compte bancari de la seva titularitat, on s’abonarà la devolució que procedeixi (calculada per la mateixa administració i que en tots els casos els imports a retornar podran ser diferents, doncs cada perceptor pot tenir una retenció de l’IRPF diferent segons els seus ingressos).

L’Agència Tributària (AEAT) ha habilitat en el seu web un procediment molt senzill per a efectuar la reclamació a Hisenda de les retencions indegudes en l’IRPF per les prestacions de maternitat o paternitat percebudes en el 2014, 2015, 2016 i 2017. ENLLAÇ PER INICIAR EL PROCÉS DE DEVOLUCIÓ DE L’IRPF.

Per tramitar la reclamació cal disposar de Cl@ve PIN, certificat electrònic o obtenir un número de referència (aquesta última opció és la més senzilla si l’usuari manca de les altres dues). Per aconseguir un número de referència fa falta introduir en la web de l’Agència Tributària el DNI, la seva data de validesa i la casella 450 de la declaració de l’IRPF del 2016.

Segons càlculs de l’OCU “per a una prestació de 5.681 euros en el 2015, la devolució oscil·laria entre 1.000 i 2.600 euros”. En general sol ser de l’ordre d’una quarta part dels ingressos, però aquesta proporció pot variar en funció de la seva quantia.

A qui afecta la sentència del Suprem? La nova jurisprudència des del 5 d’octubre del 2018 estableix que les prestacions rebudes per una mare o un pare durant la baixa gaudida pel naixement dels seus fills han d’estar “exemptes de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF)”. El Suprem entén que l’exempció del pagament de l’impost inclou la de maternitat per naixement, part múltiple, adopció i fill a càrrec, i a més el seu abast “no es limita” a les concedides per les comunitats autònomes o ens locals, sinó que abasta totes les prestacions per maternitat, sense distinció de l’òrgan públic del qual es percebin. Les prestacions afectades són totes les que deriven del permís de descans pel naixement d’un fill, adopció, tutela o acolliment, i que causen que el contracte de treball quedi suspès interrompent-se l’activitat laboral, segons la sentència.