L’Agència Tributària (AEAT) ha habilitat un formulari a Internet que facilita la reclamació a Hisenda.

Hisenda ha de retornar el pagat de més en l’IRPF per les prestacions de maternitat i paternitat. Aquesta devolució respon al fet que el Tribunal Suprem va declarar exemptes del pagament d’IRPF les prestacions per maternitat i paternitat percebudes de la Seguretat Social amb caràcter retroactiu per a prestacions rebudes des del 2014. Aquestes són les claus de la sentència de l’alt tribunal i els passos per a reclamar amb èxit les quantitats indegudament cobrades. Pel que fa a les anteriors, Hisenda les considera prescrites i per tant no les retorna (quatre anys de prescripció és el que aplica).

Com en tot procediment administratiu, s’ha d’iniciar un expedient de devolució d’ingressos indeguts. Avui en dia via internet és molt mes fàcil i no cal presentar-se a cap organisme de forma física (on també es pot tramitar amb cita prèvia). Per Internet, s’ha de fer la petició de la devolució mitjançant el formulari habilitat des de la tarda del 3 de desembre de 2018, pels anys 2014 i 2015 i, actualment ja, pels anys 2016 i 2017. En el formulari previst, el perceptor de la prestació haurà d’indicar els anys en què ha percebut la prestació i un número de compte bancari de la seva titularitat, on s’abonarà la devolució que procedeixi (calculada per la mateixa administració i que en tots els casos els imports a retornar podran ser diferents, doncs cada perceptor pot tenir una retenció de l’IRPF diferent segons els seus ingressos).

L’Agència Tributària (AEAT) ha habilitat en el seu web un procediment molt senzill per a efectuar la reclamació a Hisenda de les retencions indegudes en l’IRPF per les prestacions de maternitat o paternitat percebudes en el 2014, 2015, 2016 i 2017. ENLLAÇ PER INICIAR EL PROCÉS DE DEVOLUCIÓ DE L’IRPF.

Per tramitar la reclamació cal disposar de Cl@ve PIN, certificat electrònic o obtenir un número de referència (aquesta última opció és la més senzilla si l’usuari manca de les altres dues). Per aconseguir un número de referència fa falta introduir en la web de l’Agència Tributària el DNI, la seva data de validesa i la casella 450 de la declaració de l’IRPF del 2016.

Segons càlculs de l’OCU «per a una prestació de 5.681 euros en el 2015, la devolució oscil·laria entre 1.000 i 2.600 euros». En general sol ser de l’ordre d’una quarta part dels ingressos, però aquesta proporció pot variar en funció de la seva quantia.

A qui afecta la sentència del Suprem? La nova jurisprudència des del 5 d’octubre del 2018 estableix que les prestacions rebudes per una mare o un pare durant la baixa gaudida pel naixement dels seus fills han d’estar «exemptes de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF)». El Suprem entén que l’exempció del pagament de l’impost inclou la de maternitat per naixement, part múltiple, adopció i fill a càrrec, i a més el seu abast «no es limita» a les concedides per les comunitats autònomes o ens locals, sinó que abasta totes les prestacions per maternitat, sense distinció de l’òrgan públic del qual es percebin. Les prestacions afectades són totes les que deriven del permís de descans pel naixement d’un fill, adopció, tutela o acolliment, i que causen que el contracte de treball quedi suspès interrompent-se l’activitat laboral, segons la sentència.

La entrada Com reclamar la devolució de l’IRPF de la maternitat o paternitat se publicó primero en Prat Sàbat Advocats.

Per això, el legislador contempla a la llei la obligació als citats com a testimoni en un judici d’assistir-hi, amb l’amenaça de sancionar-los en el cas que no ho facin.
Concretament, en l’àmbit penal, les multes poden variar depenent del cas en què ens trobem: A la majoria dels procediments la multa prevista pot oscil·lar entre els 200 i els 5.000 euros. No obstant, dins d’aquest àmbit penal existeix l’excepció per si estem parlant d’un delicte lleu, on la pena oscil·larà dels 200 als 2.000 euros. Tot i això estem parlant de que les quantitats poden arribar a ser molt elevades.
No obstant, aquesta multa no és immediata. A la pràctica, si no et presentes al primer dia requerit pel Jutjat aquest et tornaria a citar per un nou dia. Amb la nova citació s’inclouria l’avís de la imposició de la multa en cas que tampoc t’hi presentessis.

En el cas que al dia i hora de la citació li fos impossible assistir a la declaració es podria presentar un escrit al jutjat al·legant el motiu pel qual no hi pot assistir. La decisió judicial que es prengui respecte aquesta petició s’haurà d’acatar ja que es ordenada per una autoritat.
Finalment, un aspecte que moltes vegades passa desapercebut per molts és que els testimonis tenen dret a l’abonament de les despeses que es generin pel desplaçament al Jutjat (gasolina, dietes, sou…). Per poder-los sol·licitar s’haurà de dirigir a la secretaria de l’òrgan judicial o a les oficines d’atenció al ciutadà on l’informaran dels passos a seguir. Evidentment, per reclamar aquestes despeses s’hauran d’aportar els justificants corresponents.

Josep Prat Riuró
Advocat
PRAT SÀBAT ADVOCATS

La entrada Si em citen a un judici com a testimoni hi he d’assistir obligatòriament? se publicó primero en Prat Sàbat Advocats.

La societat civil, tal i com es defineix el Codi Civil, és un negoci jurídic pel qual dues o més persones s’obliguen a posar en comú diners, béns o indústria, amb l’ànim de repartir els guanys. Per tant, els socis poden ser capitalistes (si aporten diners o béns), o industrials (si aporten el seu treball o indústria). La seva constitució no requereix una forma especial, llevat que s’aportin béns immobles; en aquest cas és obligatòria l’atorgament d’escriptura pública. No s’imposa un capital mínim, i pot ser administrada per un sol soci, o per varis, bé de forma mancomunada o solidària. És important destacar que en aquesta societat la responsabilitat pels deutes socials s’estén al patrimoni personal dels socis, tant el present com el que puguin tenir en un futur.

En quant a la societat limitada o de responsabilitat limitada, és una societat de capital, de naturalesa mercantil. Pot ser constituïda per dos o més persones (físiques o jurídiques), o per una de sola (i en aquest cas es denomina societat unipersonal). La seva constitució requereix l’atorgament d’escriptura pública davant de Notari, amb uns estatuts, i inscriure’s al Registre Mercantil. És necessari un capital mínim de 3.000 euros, en aportacions en diners o en béns. Aquest capital es divideix en participacions entre el socis, en proporció a les seves aportacions. Ha de tenir un nom o denominació social propi, i que no hagi estat emprat abans. La seva administració pot recaure en una persona, en vàries (mancomunada o solidària), o bé en un consell d’administració. En aquest tipus de societat, com indica el seu nom, la responsabilitat dels socis queda limitada tan sols al capital que haguessin aportat a la societat. Per tant, no es posa en risc el patrimoni personal.

Una i altra forma tenen avantatges i inconvenients. La societat civil ha destacat tradicionalment per no ser tan formal com la societat limitada, tant en la seva constitució com en el seu funcionament (per exemple, no hi ha en la civil l’obligació del dipòsit de comptes al Registre Mercantil que sí tenen les societats limitades). Per contra, la responsabilitat dels socis pels deutes de la societat és més gran en les civils, ja que responen amb el seu patrimoni present o futur, cosa que no passa en la societat limitada.

Fins fa poc una altra diferència era la seva tributació. En el cas de les societats civils eren els socis qui tributaven per IRPF. En canvi, les societats limitades tributen per l’Impost de Societats. Aquesta situació va canviar a partir de gener de 2016, en que es va establir que tributarien també per l’Impost de Societats les societats civils que tinguessin objecte mercantil, excloent les que es dediquessin a activitats agràries, forestals, mineres o professionals. Per tant, en l’actualitat no hi hauria massa diferències pel que fa al seu règim fiscal.

No és possible donar una regla general a la pregunta de quin és el tipus de societat que més convé. La solució dependrà de varis factors, que s’han de veure cas per cas. Per això, des del nostre despatx us oferim el nostre consell professional per tal d’oferir la millor solució a les vostres circumstàncies.

La entrada Diferències entre societat civil i societat limitada se publicó primero en Prat Sàbat Advocats.

Mentre que en la prescripció del delicte el que s’extingeix és la responsabilitat criminal pròpiament dita i suposa la impossibilitat d’imposar una condemna; en la prescripció de la pena el que s’extingeix és la possibilitat d’exigir el compliment d’una pena ferma imposada.

Malgrat haver-hi molt de debat sobre la justificació de la prescripció, tant dels delictes com de les penes, aquesta l’hem de buscar en el principi de seguretat jurídica. És a dir, en què s’ha de posar un límit a la possibilitat que ens condemnin per un il·lícit penal i a la possibilitat que ens compel·leixin a complir amb la pena a què se’ns hagués condemnat per sentència ferma.
Per altra banda, per tal que operi la prescripció del delicte i de la pena, s’ha de produir una inactivitat en la persecució del delicte i en l’execució de la pena, respectivament, i que aquesta es perllongui durant un termini de temps que varia en funció del delicte i de la pena en qüestió
Evidentment, el termini que ha de transcórrer a fi que prescrigui un delicte d’assassinat no és el mateix que el que ha de transcórrer per tal que prescrigui un delicte de furt. De la mateixa manera, una pena de presó d’un any té un termini de prescripció molt més curt que una pena de presó de 16 anys.

El Codi Penal, en els articles 131 i 133, recull els terminis que han de transcórrer perquè es produeixi la prescripció dels delictes i de les penes, en funció del delicte i de la pena de què es tracti.
Això no obstant, s’ha de tenir present que els delictes de lesa humanitat, genocidi i terrorisme, quan aquests últims hagin causat la mort d’alguna persona, i les penes que per aquests s’imposin, són imprescriptibles. Per tant, amb independència del temps que hagi transcorregut, la responsabilitat criminal serà sempre exigible.

Joan BLANCO GINÉS
Advocat
PRAT SÀBAT ADVOCATS

La entrada Prescripció dels delictes i prescripció de les penes se publicó primero en Prat Sàbat Advocats.

El Tribunal Suprem, a la sentència reconeix que és obligació del pare i de la mare de prestar aliments als fills menors d’edat des del mateix naixement del fill. No obstant, quan la matèria de discussió són els aliments s’estableix que aquests només seran exigibles des del moment en que s’interposa la demanda. Partint d’aquesta base, el Tribunal Suprem entén que la mare no tindrà dret a l’acció de reemborsament contra el pare per reclamar-li els aliments.
A la vegada, a la sentència el Tribunal Suprem reconeix que la filiació produeix els seus efectes des del moment en que té lloc i que la seva determinació té efectes retroactius. Tan cert és això com que perquè es produeixi la retroactivitat aquesta ha de ser compatible amb la naturalesa d’aquests efectes i la llei no disposi el contrari, tal com diu l’article 112 del Codi Civil.

I si parlem de matèria alimentària la llei hi ha establert una excepció. Concretament a l’article 148 del Codi Civil on estableix que tot i existir la obligació de donar aliments des del naixement de la persona, aquests s’abonaran des de la data de la demanda en la que es reclamin, en els casos de falta de paternitat reconeguda.
A l’any 2014, el Tribunal Constitucional ja va considerar aquesta qüestió degut a una qüestió d’inconstitucionalitat per una contradicció de l’article abans mencionat amb l’article 39 de la Constitució. El TC entenia que la retroactivitat dels aliments facilitaria el rescabalament del progenitor que va complir amb les seves obligacions. Tot i això, va considerar que l’article 39.3 CE el que protegeix és l’assistència del menor i aquest aspecte ja va ser cobert en el seu moment per la mare. Per tant, es va interpretar que el que la Constitució protegeix és únicament l’assistència al menor i no quin progenitor l’efectua i les possibles responsabilitats que se’n puguin derivar posteriorment. Entén, també, que aquesta limitació de la retroactivitat en matèria d’aliments és proporcionada per evitar una situació d’inseguretat jurídica.

Vista la sentència, se’ns planteja el dubte de si s’hauria de canviar la llei per preveure i evitar el supòsit de que un pare, de forma intencionada, retardi la declaració de paternitat per no haver de fer front a la reclamació d’aliments. El debat està servit.

Josep Prat Riuró
Advocat
PRAT SÀBAT ADVOCATS

La entrada El TS diu “No” al reemborsament dels aliments pel progenitor abans de la declaració de paternitat se publicó primero en Prat Sàbat Advocats.

Fent referència a la troballa, és possible que durant la navegació o des de la costa es trobin béns desposseïts i que no tinguem coneixença de qui és el seu propietari, en aquests casos no ens podem quedar el bé i fer-lo nostre, sinó que estem obligats a comunicar-ho a l’Armada (Exèrcit) en el primer port d’escala. Per què? Doncs en aquest àmbit l’Armada inicia un expedient a fi d’esbrinar el legítim propietari, tot i això, el salvador del bé de mentre podrà retenir els béns que ha trobat adoptant així les mesures per la seva adequada conservació.
Si es localitza el propietari, l’òrgan competent de l’Armada procedirà a notificar la seva identitat al salvador, assistint al propietari la obligació d’acceptar l’entrega dels béns quan així ho demani el salvador i sigui raonable. El salvador tindrà dret a retenir els béns salvats sota el seu control, en el port o en el lloc on s’hagin dut després de finalitzar les operacions de salvament mentre no es constitueixi al seu favor una garantia suficient per l’import del premi que es reclami, sense perjudici de les accions que li correspongui per rescabalar les despeses de conservació i per obtenir el preu que pel salvament procedeixi.

En cas que el propietari no es localitzi en el termini de sis mesos des del inici de l’expedient, l’Armada efectuarà una taxació dels béns salvats. Si aquest valor no excedeix de 3.000 euros el salvador podrà fer seus els béns una vegada hagi pagat les despeses de l’expedient. En cas que la quantia superi els 3.000 euros es vendran els béns en subhasta pública, sent pel salvador una vegada pagades les despeses de l’expedient, a més d’aquest import, un terç de la part del preu obtingut que excedeixi de 3.000 euros més les despeses en que s’hagi incorregut. Si encara quedessin diners, s’ingressaran al Tresor Públic.

Si aquestes operacions de salvament produeixen un resultat útil atorguen un dret a premi a favor dels salvadors que no pot superar el valor dels béns salvats, ja que el pagament es calcula en proporció als valors dels respectius béns salvats.
Tot això s’entén sense perjudici del que es disposa pels béns de comerç prohibit o restringit ja que en aquest cas l’Armada procedirà a donar a aquests béns el destí que correspongui conforme les legislacions aplicables en cada cas.

Josep PRAT RIURÓ
Advocat

PRAT SÀBAT ADVOCATS

La entrada Ens podem quedar els objectes que trobem al mar? se publicó primero en Prat Sàbat Advocats.

Hem de partir que existeix una normativa específica al respecte, que és el Reglament europeu (CE) 261/2004. En un moment en que es qüestiona el paper de la Unió Europea, és bo reconèixer els seus aspectes positius, com és el cas de la defensa dels drets dels consumidors.
Aquest Reglament regula els drets dels passatgers en casos de denegació d’embarcament, cancel·lació o gran retard dels vols, i és aplicable als passatgers que surtin d’un aeroport situat a un Estat membre de la Unió, o que surtin d’un aeroport situat a un altre Estat amb destinació a un Estat membre de la Unió Europea (obrim un incís per dir que aquest Reglament és igualment aplicable en relació a Islàndia, Noruega i Suïssa, encara que no formin part de la Unió)
Quin són aquests drets? S’han de veure cas per cas:

1.- Denegació d’embarcament

Aquesta situació es produeix quan un passatger, amb el corresponent bitllet i que es presenti a l’embarcament en l’hora prevista, es trobi que la companyia es nega a que voli (i sempre que no hagi motius raonables per denegar l’embarcament, com raons de salut, de seguretat o la presentació de documents de viatge inadequats). Seria el cas típic de l’overbooking, és a dir, quan la companyia ha venut més bitllets que seients de l’avió.
En aquests casos, el Reglament preveu que en principi es tindrien que sol·licitar voluntaris que renunciïn a la seva reserva, a canvi de contraprestacions o avantatges. Com ja es preveu que aquesta petició no serà habitual, es contemplen els següents drets als passatgers afectats:

A- Dret a assistència

Per part de la companyia s’ha d’oferir gratuïtament als passatgers menjar i begudes suficients, en funció del temps que s’hagi d’esperar; allotjament en un hotel en cas que sigui necessari, amb el transport entre l’aeroport i el lloc d’allotjament. També s’han d’oferir als passatgers gratuïtament dues trucades telefòniques o correus electrònics.

B- Dret al reemborsament o a un transport alternatiu

S’ha d’oferir al passatger les següents opcions:
– Reemborsament al passatger, en un termini de set dies, del cost íntegre del bitllet.
– El transport fins a la destinació final en condicions de transport comparables, el més ràpidament possible.
– El transport fins a la destinació final en condicions de transport comparables, però en una data posterior que convingui al passatger, en funció dels seients disponibles.

C- Dret a la compensació econòmica

El passatger té dret a una compensació econòmica, a pagar en metàl·lic, per transferència, o si hi ha acord signat, amb bons de viatge o altres serveis, dels següents imports:
– Si el vol es de fins a 1.500 Km. 250 euros
– Si és un vol intracomunitari de més de 1.500 Km. 400 euros o qualsevol altre vol d’entre 1.500 i 3.500 Km.
– Si el vol és de més de 3.500 Km. 600 euros.
Aquesta indemnització es pot reduir en un 50% si es fa ús del transport alternatiu, si la diferència entre l’hora d’arribada efectiva i la prevista inicialment no és superior a:
– Si el vol es de fins a 1.500 Km. dues hores
– Si és un vol intracomunitari de més de 1.500 Km. tres hores o qualsevol altre vol d’entre 1.500 i 3.500 Km.
– Si el vol és de més de 3.500 Km. quatre hores

2.- Cancel·lació d’un vol

Què passa si la companyia ha cancel·lat el nostre vol? En aquest cas, es tenen els mateixos drets a assistència i al reemborsament i al transport alternatiu que hem indicat anteriorment.
Igualment es té dret a la compensació econòmica, llevat que es doni alguna d’aquestes circumstàncies:
– Que s’hagi informat de la cancel·lació amb al menys dues setmanes d’antelació.
– Que s’hagi informat amb una antelació entre dues setmanes i set dies, i s’ofereixi un transport alternatiu, que permeti sortir amb no més de dues hores d’antelació a l’hora prevista, i arribar amb menys de quatre hores de retard de l’hora prevista.
– Que s’informi de la cancel·lació amb menys de set dies d’antelació, i s’ofereixi un transport alternatiu que permeti sortir amb no més d’una hora d’antelació a l’hora prevista, i arribar amb menys de dues hores de retard de l’hora prevista.
Tampoc no es pagarà compensació si la cancel·lació es deu a circumstàncies extraordinàries que no s’haguessin pogut evitar, fins i tot si s’haguessin pres totes les mesures raonables. Cal tenir en compte que la prova d’aquesta circumstàncies, així com d’haver donat els avisos de cancel·lació, correspon sempre a la companyia aèria.

3.- Retard

Els retards a que fa referència el Reglament són tan sols aquells que són superiors a les dues hores.
En cas d’un retard d’aquest tipus, es té dret al dret a l’assistència que hem indicat, sempre que el retard sigui de:
– Si el vol es de fins a 1.500 Km. dues hores o més
– Si és un vol intracomunitari de més de 1.500 Km. tres hores o més o qualsevol altre vol d’entre 1.500 i 3.500 Km.
– Si el vol és de més de 3.500 Km. quatre hores o més

En el cas que el retard sigui de cinc hores com a mínim, es té dret al dret al reemborsament del cost del bitllet en un termini de set dies.
És important destacar que, segons la Jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea, en el cas que el vol arribés a destinació amb tres o més hores desprès de l’hora d’arribada prevista és té dret a la compensació econòmica, igual que en els casos de denegació d’embarcament o cancel·lació, llevat que la companyia pugui demostrar que el retard s’ha degut a una circumstància extraordinària, que estigui fora del control efectiu de la companyia aèria.
Comú a totes les incidències és l’obligació per part de la companyia aèria de fer constar, en els taulells de facturació, de forma clarament visible, un anunci en que es comuniqui als passatgers del dret a sol·licitar informació sobre els seus drets en els casos de denegació d’embarcament, cancel·lació de vol o retard superior a les dues hores.

També té la companyia l’obligació de proporcionar als passatgers afectats per una denegació d’embarcament, cancel·lació o retard superior a les dues hores un imprès en que constin les normes en matèria de compensació i assistència que estableix el Reglament.
Fins aquí el que estableix la norma legal. Però tots sabem que en la pràctica les companyies no compleixen amb tot això, el que genera més frustració als passatgers afectats. Davant això, què fem?

El nostre consell professional és reclamar sempre. Considerem això: un avió dels emprats habitualment a Europa sol tenir una cabuda de 180 passatgers. Si es produeix una incidència de les que contempla el Reglament 261/2004, tindrem unes 180 persones bastant enfadades. El seu enuig es pot manifestar-se amb de moltes maneres: males paraules cap al personal de terra, crítiques en les xarxes socials, etc… Però quants tiraran endavant amb una reclamació a la companyia? Comptant que no tots els passatgers tenen informació sobre els seus drets, podem suposar que molts pocs. I d’aquests, els que continuaran fins al final seran encara menys, per vàries raons, totes comprensibles (mandra, ganes d’oblidar el mal tràngol, valoració dels possibles costos econòmics, etc…). El resultat: des d’un punt de vista objectiu i econòmic, a la companyia li port sortir realment a compte no aplicar el Reglament comunitari, ja que les repercussions que tindrà a efectes de reclamacions de passatgers poden ser molt reduïdes (Nota: no es vol dir amb això que realment aquest càlcul es faci per les companyies aèries; el seu negoci és el transport, i volen fer quants més vols millor. Però sí podem sospitar que aquest pensament pugui estar present en ocasions).

Com es fa una reclamació si no s’han respectat els nostres drets?

En primer lloc, davant de la mateixa companyia aèria. S’ha d’emplenar el formulari que la companyia ha de tenir a disposició dels clients, i dirigir-la al Servei d’Atenció al Client, bé per carta (aconsellem certificada amb avís de rebuda), o per mitjans electrònics. En la reclamació s’ha de fer constar totes les circumstàncies del vol, i de les causes que motiven la petició, així com les circumstàncies personals. S’ha de conservar el bitllet, targeta d’embarcament, resguard d’equipatge, així com qualsevol documentació relativa al viatge.
Si no es respon, o la resposta no és satisfactòria, es pot fer una reclamació gratuïta davant l’Agència Estatal de Seguretat Aèria. S’ha d’emplenar el formulari que figura en la plana web d’aquesta agència (www.seguridadaerea.gob.es), amb còpia de les comunicacions mantingudes amb la companyia i del bitllet i altra documentació del viatge. S’ha d’enviar al correu electrònic de l’Agència (sau.aesa@seguridadaerea.es), o per correu postal a Agencia Estatal de Seguridad Aérea. División de Calidad y Protección al Usuario. Avda. General Perón, 40. Acceso B. 28020 Madrid.

L’Agència, examinarà la reclamació, sol·licitarà informació a la companyia aèria, demanarà en el seu cas informació complementària, i emetrà un informe comunicant si s’ha complert o no amb el Reglament 261/2004. Si fos favorable al passatger, i la companyia no complís el que diu l’informe, es tindria que reclamar en via judicial. No és imprescindible esperar a tenir aquest informe per interposar una demanda, ja que es pot reclamar judicialment danys i perjudicis en qualsevol moment, però sens dubte disposar de l’informe donaria una major força a la petició del passatger.
Finalment, què passa en cas de danys, retard o pèrdua de l’equipatge? En aquests casos s’aplica una normativa internacional, recollida en el Conveni de Montreal. Si arribem a destinació, i veiem que el nostre equipatge no ha arribat, o que està danyat, el que s’ha de fer és emplenar un document (PIR), que fa constar la incidència amb l’equipatge. Aquest document l’ha de proporcionar la companyia aèria, o l’encarregada del lliurament de les maletes, abans de sortir de la sala de recollida d’equipatges de l’aeroport. És imprescindible emplenar el PIR, ja que, de no fer-ho, no es podrà reclamar res a la companyia.

Si s’han patit danys a l’equipatge, s’haurà de fer una reclamació formal per escrit, acompanyat amb el PIR, dirigit al Servei d’Atenció al Client de la companyia. S’ha de fer en un termini de tan sols set dies des de que es va rebre l’equipatge. Si hi ha retard, el termini és de 21 dies. Si passat aquest termini l’equipatge no surt, es considera com perdut, i s’ha de tornar a reclamar. No es preveu un termini al respecte, però és aconsellable fer-ho el més ràpid possible.
Aquestes incidències donen dret a una indemnització de poc més de 1.000 euros (en rigor es fixa en 1.131 drets especials de gir, DEG, que és una unitat que fixa el Fons Monetari Internacional). Si el valor de l’equipatge és superior, s’ha de fer abans de volar una declaració especial de valor de l’equipatge.

En aquests casos, qualsevol reclamació judicial a la companyia aèria s’ha d’exercitar en un termini de 2 anys des de l’arribada.
En tot cas, esperem que aquests consells no tinguin que ser aplicats, i que tots passem unes bones vacances.

Miquel GARCIAS MIQUEL
Advocat
PRAT SÀBAT ADVOCATS

La entrada Què passa si tinc problemes amb el meu viatge d’avió? se publicó primero en Prat Sàbat Advocats.

Amb el temps transcorregut des de la promulgació d’aquesta Llei, és probable que siguin poques les persones que no hagin posat el seu nom en català en el Registre Civil, i per extensió al DNI, si aquesta era la seva voluntat. Així i tot, el tràmit és senzill, sol·licitant-lo al Registre Civil.
Una qüestió interessant és si es poden inscriure els hipocorístics, és a dir, la forma abreviada del nom (per exemple, Toni per Antoni, Pep per Josep, etc…). Tradicionalment això no estava permès, tot i que en l’actualitat es permet la inscripció de qualsevol nom (inclosos els hipocorístics o noms de fantasia), fins a un màxim de dos. S’exceptuen els pejoratius i els que puguin produir confusió respecte del sexe del nadó. Ara bé, això es refereix al supòsit d’inscriure el nom d’un nadó. Si es volgués inscriure el nom en la forma reduïda o hipocorístic, seria necessari un expedient administratiu, com també si es volgués fer un canvi del nom inscrit en el Registre per l’utilitzat habitualment (com, per exemple, una persona que figuri inscrita com a Anna, però a la que tothom anomena Clara, i vulgui evitar aquesta confusió).

En quant a la normalització dels cognoms, consisteix en corregir els cognoms catalans que figurin inscrits en una forma que no s’ajusta a la normativa ortogràfica actual (per exemple, Farré per Ferrer, Roselló per Rosselló, etc…).Els motius pels quals es produeix aquesta situació poden ser variats, com haver-se utilitzat una ortografia tradicional que ara ja no és normativa o haver-se aplicat normes ortogràfiques castellanes en la inscripció dels cognoms. Aquest canvi es pot també sol·licitar al Registre Civil, tot i que és necessari aportar un certificat que acrediti que la forma que es sol·licita inscriure sigui correcta des d’un punt de vista lingüístic. En el cas català, aquest certificat s’emet per l’Institut d’Estudis Catalans.

Cosa diferent és l’adaptació al català de cognoms que no siguin d’origen català (com Ferrandis per Fernández), la traducció del cognom al català (Pont per Puente), o bé el canvi d’un cognom per un altre diferent. En aquests casos s’exigeix també un expedient administratiu, sotmès a la normativa del Registre Civil. Per aquest motiu, s’exigeix amb caràcter general que el sol·licitant ha d’usar i ser conegut per aquest cognom; els cognoms han de pertànyer legítimament a la persona interessada, i, finalment, que els cognoms que resultin del canvi han de ser un de la línia paterna i l’altre de la materna, no podent venir d’una sola línia.

Finalment, si el que voleu és tenir una “i” entre els dos cognoms, és suficient manifestar-ho a l’encarregat del Registre Civil.

Es tracta fonamentalment d’un tema en que cadascú ha de decidir la seva opció en llibertat, d’acord amb la seva situació i sensibilitat. Faig aquest aclariment per si algú em pregunta, desprès d’això, perquè no he normalitzat el meu cognom!

Miquel Garcias Miquel

La entrada Vols canviar el teu nom al català? se publicó primero en Prat Sàbat Advocats.

Així doncs, les diferències més rellevants entre una figura i l’altra són les següents:

– En primer lloc, a efectes fiscals, no es tracta de la mateixa forma un matrimoni i una parella de fet. A efectes de la liquidació de l’IRPF, la parella que estigui constituïda en matrimoni podrà gaudir del benefici d’optar per realitzar la declaració de forma conjunta, opció que no tindran les parelles de fet. Per tant, els qui estiguin constituïts en matrimoni tindran la possibilitat de decidir si presenten la declaració de forma separada o ho fan de forma conjunta.

– En segon lloc, pel que fa al règim econòmic, al matrimoni se li estableix per defecte el règim de separació de béns (Catalunya, Aragó, Balears, Navarra i País Basc) o el de societat de guanys o “ganancials”. En canvi, a les parelles de fet no se’ls hi estableix cap règim econòmic per defecte.

-Una altra diferència és la relativa a la pensió de viduïtat: si bé l’Estat li reconeix el dret a rebre aquesta pensió al sobrevivent de la parella de fet, li requereix unes condicions més restrictives que no pas al sobrevivent d’un matrimoni. Aquestes condicions no s’exigeixen en cas de matrimoni.

– Finalment, una última diferència la podem trobar a l’Estatut dels Treballadors. En aquest text legal no es preveu que els avantatges que puguin gaudir els matrimonis (15 dies naturals retribuïts de festa per matrimoni, entre altres) les tinguin les parelles de fet, a excepció que els convenis col·lectius de les empreses incloguin aquest dret, també, a les parelles de fet.

En definitiva, tot i l’avenç que s’ha fet en l’àmbit del reconeixement de drets a les parelles de fet, encara subsisteixen certes diferències que poden fer dubtar a l’hora de prendre la decisió de casar-se o conviure a través de la figura de la parella de fet.”

Josep PRAT RIURÓ

Advocat

PRAT SÀBAT ADVOCATS

La entrada Quina diferència hi ha, en temes legals, entre ser parella de fet o estar casat? se publicó primero en Prat Sàbat Advocats.

Si el responsable d’aquest delicte és un advocat, un procurador o representant del ministeri fiscal, en actuació professional o exercici de la seva funció, se li imposarà la pena en la seva meitat superior i la d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic, professió o ofici , per temps de dos a quatre anys.

I si la suspensió té lloc, en el cas de l’apartat 1 d’aquest article, com a conseqüència de la incompareixença del jutge o membre del tribunal o de qui exerceixi les funcions de secretari judicial, s’imposarà la pena de presó de tres a sis mesos o multa de sis a 24 mesos i, en qualsevol cas, inhabilitació especial per temps de dos a quatre anys.

En un procediment Civil, la Llei d’Enjudiciament Civil en el seu article 292, regula la obligatorietat de comparèixer un cop s’ha estat citat, sent la infracció per incompareixença de multa de 180 a 600 euros i en el cas que no comparegui per segona vegada, estant citat, se li poden obrir diligències per Obstrucció a la Justícia del Codi Penal explicat amb anterioritat.

Josep Prat Riuró

Advocat

PRAT SÀBAT ADVOCATS

La entrada Què passa si algú té citació a un judici en qualitat de testimoni i no es presenta? se publicó primero en Prat Sàbat Advocats.